13 / de juliol / 2023 / Hospital Universitari Dexeus

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns que afecten l'autopercepció i la imatge corporal. Els més comuns són l'anorèxia i la bulímia. Les persones que pateixen aquests trastorns mostren una preocupació excessiva per no augmentar de pes, fins i tot si el seu pes és normal o està per sota del normal.

Durant anys, s'ha reconegut que els TCA són el resultat de múltiples factors, que inclouen aspectes psicològics, familiars, biològics i socioculturals (com els estàndards de bellesa a la nostra societat i la pressió social per ajustar-s'hi).

Hi ha una sèrie de comportaments, actituds i símptomes que alerten la presència d'un trastorn alimentari.

Cada trastorn de l'alimentació té diferents senyals d'alarma.

Anorèxia Nerviosa

  • Por exagerada a engreixar-se o a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes normal.
  • Rebuig a mantenir el pes corporal igual, o per sobre del valor mínim normal considerant sempre l'edat i la talla.
  • La percepció de la seva imatge corporal està distorsionada (es veuen grosses, encara que la roba els quedi folgada).
  • Presència d'amenorrea (absència de tres cicles menstruals consecutius).
  • Cuina per als altres, però no prova què prepara.
  • Pèrdua de pèl.
  • Períodes d'hiperactivitat.
  • Mans i peus freds.
  • Pell seca i escamada.
  • Seguir dietes tot i tenir un pes baix.
  • Coneixement exacte de les calories dels aliments.
  • Eliminació gradual de certs aliments de la dieta diària.
  • Ha perdut pes, encara que argumenti menjar.
  • No comparteix amb la resta de la família els horaris de menjar, generalment intenta estar ocupada amb altres activitats.
  • Estrenyiment
  • Menja d'amagat.
  • Menja sol/a.
  • Després de dinar es tanca al bany.

Bulímia Nerviosa

  • Presència d'atracaments recurrents.
  • Menja descontroladament, en curts períodes de temps i en quantitat superior al que la majoria de la gent ingeririen en un període de temps similar.
  • Sensació de pèrdua de control durant les atraconades.
  • Les atraconades i les conductes compensatòries tenen lloc, almenys, dues vegades a la setmana durant un període de tres mesos.
  • L'autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta corporal, cosa que s'observa en una preocupació exagerada pel pes i la forma del cos.
  • Fer servir laxants, vomita després de dinar o se sotmet a una rutina d'excessiu exercici físic.
  • Problemes dentals.
  • Irritacions a la gola.
  • Ulls irritats.
  • Sensació de debilitat, cansament.
  • Estrenyiment.
  • Inestabilitat emocional.

En cas d'observar-se diverses de les característiques nomenades, es recomana fer una consulta psicològica i mèdica.


2mujer-trastorno-alimentario-llorando-junto-escala2mujer-trastorno-alimentario-llorando-junto-escala

Tant l'anorèxia com la bulímia es caracteritzen per una intensa por d'augmentar de pes o tornar-se obès, fins i tot quan es troba en un pes normal o per sota del normal. Aquesta obsessió per la primesa condueix a canvis en els hàbits alimentaris i comportaments anormals per evitar l'augment de pes, com ara induir el vòmit, fer servir laxants o diürètics, i fer exercici de forma compulsiva. Aquests trastorns afecten tant la salut física com la mental.

El Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica de l'Hospital Universitari Dexeus compta amb una Unitat especialitzada en Trastorns de la Conducta Alimentària, dirigida per la Dra. Katarina Gunnard, amb anys d'experiència en el tractament d'aquests trastorns.