Les 5 malaties més típiques de l'estiu en infants

S'acosta l'estiu i, amb ell, les desitjades vacances. Arriben els mesos de calor, bon temps, dies llargs i temps d'oci per a gaudir en família. Però amb això, apareixen també algunes malalties i molèsties a conseqüència de les característiques de l'època: augment de les temperatures, més temps a l'aire lliure, viatges, etc. "Durant l'estiu i les vacances els nostres hàbits canvien i també els fan els dels nens. La realització de més activitats a l'aire lliure, la major exposició solar i a altes temperatures i el canvi d'hàbits alimentosos pot provocar l'augment d'unes certes malalties en els més petits", afirma el Dr. Sergio Pinillos, responsable assistencial de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud Badalona.

Quines són les malaties més típiques de l'estiu?

• Otitis externa: una de les malalties més comunes entre els més petits a l'estiu associada, principalment, als freqüents banys en piscines i en la mar. També coneguda com a otitis del nedador o de les piscines, es tracta d'una infecció en el conducte auditiu extern causada per l'acumulació d'aigua en l'oïda. Aquest excés d'humitat propícia el creixement de determinats bacteris i ocasiona l'otitis. "Les otitis es manifesten com un dolor localitzat en l'oïda que pot arribar a ser molt molest. En un 90% dels casos, solen ser unilaterals, és a dir, afecten una única oïda", afirma el Dr. Pinillos. "En cas de produir-se, és necessari acudir al pediatre perquè aquest valori la necessitat i el tipus de tractament" prossegueix l'especialista. Una vegada s'ha instaurat el quadre, és important evitar el contacte de l'oïda amb l'aigua durant el tractament.

• Gastroenteritis: una altra de les malalties especialment protagonistes a l'estiu és la gastroenteritis. Els seus símptomes són els vòmits i/o la diarrea, i a vegades febre. Les gastroenteritis poden ser de causa vírica, sent aquestes molt contagioses, i en ocasions bacterianes, a vegades relacionades amb aliments en mal estat, per mala conservació, com és el cas de les infeccions per Salmonel·la, sent en aquestes situacions menys freqüent l'aparició de febre. Els causants més comuns d'aquesta patologia són els bacteris presents en els aliments, un increment notable de la ingesta d'aliments i el consum d'aliments en mal estat. "Sovint aquesta patologia "estiuenca" no acostuma a cursar amb gravetat i pot superar-se amb una correcta hidratació, sense necessitar habitualment una dieta especial", assenyala el Dr. Pinillos. La prevenció, com és la rentada de mans i l'adequada conservació dels aliments, resulta de gran importància. Una vegada inicien els símptomes, mantenir una adequada hidratació (idealment amb fórmules específiques de rehidratació oral) és bàsica, havent d'acudir al pediatre quan la tolerància de líquids no és adequada.

• Conjuntivitis: "la conjuntivitis irritativa o infecciosa és molt comuna en els nens en l'època d'estiu degut a l'exposició a agents externs com l'aigua de la piscina o de la mar i la sorra", detalla el pediatre. La conjuntivitis provocada, principalment per virus o bacteris, es presenta amb picor, irritació d'ulls amb enrogiment i a vegades secreció. Es tracta d'una malaltia contagiosa, per la qual cosa, en contreure-la, és important extremar la higiene de mans i no compartir tovalloles o altres utensilis. Les rentades amb sèrum fisiològic suposen el tractament principal, sent a vegades necessari el tractament antibiòtic tòpic, per la qual cosa és important acudir al pediatre per a per a la seva valoració en cas de persistència dels símptomes.

• Insolació, cremades i cops de calor: són tres dels riscos de l'estiu amb els quals cal tenir més cura, especialment quan es tracta de nens. L'exposició prolongada al sol és la principal causant de les cremades solars i de la insolació. Una exposició excessiva pot causar un enrogiment de la pell que cursa amb picor i dolor en tocar la zona. Habitualment es tracta de cremades que no són greus, però que posen en risc la salut de la pell dels petits a llarg termini. Els nens petits (ha d'evitar-se en menors de 6 mesos) i aquells amb pell clara, tenen un major risc. La prevenció mitjançant l'ús de protecció solar, idealment amb factor de protecció superior a 30, que reposarà cada 2 hores, i limitar l'exposició entre les 10.00h i les 16:00h,és la millor estratègia per a la seva prevenció. Si la cremada no desapareix al cap d'uns dies aplicant-li hidratació, serà necessari acudir al pediatre. D'altra banda, estar massa temps sota el sol pot causar insolació, una afectació que es manifesta amb mal de cap, set, enrampades musculars i sudoració. Símptomes similars als del cop de calor, però que no han de confondre's. El cop de calor pot produir-se sense haver estat exposat directament al sol, però si a temperatures elevades, també per una hidratació inadequada o un exercici físic intens. Entre els seus símptomes, destaquen la sensació de mareig, vòmits, somnolència, irritabilitat, fins i tot febre. "Tots dos casos es presenten amb major freqüència en nens petits d'entre 3 i 5 anys i són especialment greus en menors d'1 any, ja que les característiques fisiològiques dels bebès no regulen correctament les pujades de temperatura al no tenir madurs els mecanismes de defensa", indica el Dr. Pinillos. "Si sospitem que els nostres fills sofreixen un cop de calor o una insolació, és important acudir al pediatre", recorda el pediatre. El principal tractament és la seva prevenció
• Picades: mosquits, abelles, vespes, meduses, aranyes… A l'estiu estem més exposats a les picades d'insectes i d'altres animals i, malgrat que habitualment solen ser lesions poc greus, són causants d'una gran incomoditat i dolor. Generalment les picades ocasionen enrogiment, inflor i picor a la zona afectada, a més, en el cas de les meduses aquestes causen també coïssor. La majoria de les vegades no cal un altre tractament Per a calmar els símptomes és recomanable aplicar fred local i, en el cas de la picada de medusa, netejar prèviament la zona amb la pròpia aigua de la mar i aplicar un pal·liatiu per a neutralitzar el verí abans d'aplicar fred local. "Sempre, sense excepció, en el cas que hi hagi una reacció al·lèrgica davant qualsevol picada serà necessària una valoració mèdica", afirma el Dr. Pinillos.