Com afecta la calor ambiental al nostre cos?

"Les alteracions per calor ambiental son característiques de l’estiu, i encara que són un motiu relativament poc freqüent de consulta, poden ser de gravetat extrema", destaca el Dr. Pere Tudela, cap de Medicina Interna i Urgències de l'Hospital Quirónsalud Badalona. Les condicions actuals en relació al canvi climàtic, fan que cada vegada sigui més important tenir-les presents, per a fer un diagnòstic precoç i també per a fer una prevenció eficaç.

Quins són els processos clínics fonamentals?

Juntament amb l’elevació de la temperatura axil·lar per sobre de 37,5º, i segons la gravetat de l’afectació, es poden distingir diferents formes:

• Forma lleu, amb mareig, debilitat i rampes.
• Forma moderada, amb baixada de tensió arterial, vòmits i respiració ràpida.
• Cop de calor, afegeix als símptomes anteriors, diferents combinacions de trastorns neurològics, renals, cardíacs i hemorràgics. "En alguns casos, aquests quadres poden evolucionar ràpidament a una situació greu, amb una mortalitat destacable", ressalta l'especialista.

Quins són els mecanismes responsables?

La característica fonamental d'aquests processos és que el pacient té una temperatura elevada (superior a 37,5º) però no per febre, ja que està fora del control del centre termoregulador del cervell, sinó per una incapacitat dels mecanismes compensatoris del cos (sudoració, vasodilatació) front la calor.

Es poden distingir dues situacions característiques:

• El pacient gran, amb malalties de base (respiratòries, cardíaques, neurològiques, diabetis, etc) que pren diferents fàrmacs i que ha quedat en un ambient amb pocs recursos de climatització
• El pacient jove, que fa un sobre-esforç físic (esportiu o laboral) en un ambient molt calorós i humit, sense condicions adequades.

Quan consultar a Urgències?

Segons el Dr. P. Tudela: "aquests quadres poden tenir diferents formes de presentació, de gravetat variable, i de vegades és difícil assegurar-ne el pronòstic. No obstant això, com a regles generals, la presència de febre, mareig o debilitat intensa, en un context de calor ambiental important, aconsellen sempre consultar a Urgències per a confirmar o descartar gravetat".

Cal fer proves diagnòstiques complementàries?

En general no hi ha una prova diagnòstica específica, sinó que les analítiques de sang poden mostrar les alteracions i repercussions que pateix el pacient, com deshidratació, alteracions iòniques (sodi, potassi, acidosi, calci) o de les funcions renal o hepàtiques, musculars o de les cèl·lules sanguínies. Altres tècniques, com ara cultius de sang i/o proves d'imatge (TC), es reserven per a casos greus en que es plantegen dubtes diagnòstiques o complicacions.

Com ho podem prevenir?

En aquest sentit és fonamental la informació meteorològica que permeti alertar de les onades de calor. Cada vegada és més important adoptar mesures preventives de tipus social, amb educació de la població, i afavorint àrees urbanes d’ombra amb sostre verd.

Com a normes generals, la hidratació adequada, la supervisió de persones fràgils (ancians, malalts greus, nens, persones en soledat) i la climatització bàsica (ombra, ventilació) son fonamentals. També disminuir els factors afavoridors com l’alcohol, estimulants, o el sobre-esforç físic (esportiu o laboral) a les hores centrals del dia, sobretot amb roba inadequada.

Alguns casos seleccionats poden ser tributaris de modificar fàrmacs habituals dels pacients (diürètics, hipotensors) durant els episodis de calor intensa. En qualsevol cas, aquesta avaluació sempre correspondrà a un professional sanitari.